#UniGratuita no, gràcies

Fixar el preu de la universitat pública és molt complicat i delicat, però tinc clar que deixar-la a 0.00€ és un error. Per demanar que no falti, però recordem que per cada euro que rebem de l’Estat, algú l’ha pagat en forma d’impostos. Com diuen els economistes, there's no free lunch

Posem un exemple. A Catalunya avui hi ha uns 150.000 estudiants matriculats a universitats públiques. A un preu de 2.000 € per matrícula (algunes carreres costen més, algunes menys), pagar-les totes costaria uns 300 milions d’euros. És molt o és poc? Recordeu el famós pla de xoc que Junts pel Sí oferia a la Cup per fer a Mas president? Doncs n’eren 270. Algú pot argumentar que és més important pagar els estudis secundaris a gent que optarà a millors ofertes laborals en un futur que destinar aquests diners a ajudes socials? Això sense tenir en compte que el pla de xoc era puntual i la #UniGratuita s’ha de pagar cada any.

A universitats plenes de MacBooks, i festes de 30€ la nit, quin sentit té demanar que estudiar sigui gratuït? Segurament aquells que els demanen no van amb iPhones, però bé que ho demanen per a tothom. Si la majoria de famílies es poden permetre pagar el grau dels seus fills (algunes més sobrades que d’altres), perquè els hi hem de pagar? Prefereixo que aquests recursos vagin destinats a causes més necessàries.

Però estem d’acord en què cap bon estudiant es pot quedar fora del sistema universitari per manca de recursos. Al meu parer, la solució passa per incrementar lleugerament les taxes universitàries alhora que s’incrementen les beques. Fins i tot, que gent amb pocs recursos cobri per anar a la universitat, ja que el cost d’oportunitat que pateixen és molt elevat. Que qualsevol nen a la ESO, pugui esforçar-se perquè sap que si ho fa bé podrà anar a la universitat.

Ara bé, no hi ha drets sense deures, i rebre diners de l’Estat implica un compromís amb el que s’està fent. Per tant s’haurien d’aplicar uns criteris de sel·lecció estrictes per obtenir aquests beneficis, en forma de resultats acadèmics. La societat està pagant-nos a tots nosaltres, becats o no, gran part del cost dels nostres estudis a canvi que en un futur siguem prou productius com per compensar-ho. El mínim que podem fer és concentrar-nos en la nostra feina que és estudiar i desenvolupar-nos com a futurs professionals.

I el que digui que “a Dinamarca és gratis”, li recordo que allà l’atur està al 4%...